Us presentem la família gegantera i altres elements festius de Llinars del Vallès!

La Colla gegantera La Patufa és l'encarregada de gestionar i fer gaudir a grans i menuts/des de tots els elements festius d'aquesta gran família durant les festes populars de la nostra vila.

Rimbau i Sibil·la de Corbera

 

Any de construcció: 2014
Lloc de construcció: Taller Sarandaca
Propietari: Ajuntament de Llinars del Vallès
Pes: el gegant 42 kg i la geganta 38 kg
Alçada: 3,50 m

En Rimbau i la Sibil·la de Corbera són els gegants que visiten les diferents poblacions de Catalunya.

Estrenats el 6 de setembre del 2014 amb una gran festa de celebració dels 40 anys d’en Miquel i la Pepeta. Van acompanyar-los 12 colles geganteres amb l’especial presència dels gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya: en Treball i na Cultura, i els gegantons Pau i Alegria.

Representen el poble en tots els sentits. El gegant porta La Torrassa a la mà dreta, lloc emblemàtic de Llinars. La geganta, un cistell amb flors de lli que dona nom al poble, i bolets per l'abundància que en tenim en terres llinassenques, i per fer referència als grans mercats que s’hi celebraven. Els dos van vestits de pagesos de gala cosa que vol simbolitzar el caire treballador però elegant que caracteritza la vila. Els noms provenen de la baronia dels Corbera que habitaven al Castell. La capa blava i la brusa vermella són els colors de la competició de la Festa Major.

Els gegants nous disposen de ball propi “El sucre i l’empenta” amb música de Xavi Tella, i coreografia d’Arnau Guardi i Abraham Moreno.

Els padrins de la Sibil·la són els gegants Alfons i Loreto de Sant Pere de Vilamajor i els padrins d’en Rimbau són l’Avi Felip i la bugadera Pepeta de Sant Antoni de Vilamajor.

Les seves actuacions:

Ball de Gitanes
Sortides i intercanvis arreu de Catalunya, comunitats.
Trobada gegantera de Llinars la primera quinzena de Maig.
Festa Major:
                Seguici.
                Anada a ofici, ball de gegant a l’ofici.
                Toc a Plegar.

 

Miquel i Pepeta

 

Any de construcció: 1974
Constructor: Quim Camps i membres del casal Parroquial
Propietari: Casal Parroquial (actual cessió a la Colla Gegantera La Patufa)
Pes: el gegant 38 kg i la geganta 42 kg
Alçada: 3,74 m

A principis de l’any 1974, enfront de la cultura franquista del moment, es va voler afirmar l’aire cultural construint uns gegants. La idea també va venir gràcies a un espectacle dels “comediants” que es va representar al poble en el qual i apareixien uns gegants. Així doncs es va demanar a l’escultor de Llinars, Quim Camps que s’encarregués de la construcció. Tot i així perquè la gent es fes seus quests gegants se’ls va donar l'oportunitat de col·laborar, en la confecció de la roba, detalls, etc. Val a dir que aquests gegants van ser possibles gràcies a donacions i col·laboracions personals a nom del Casal Parroquial.

Com a condició principal es va dir que havien de ser uns pagesos, ja que abans de l'expansió industrial de la dècada dels 60, l’agricultura havia estat una gran font d’ingressos al municipi. A més a més es volia que fossin els gegants més grans de la comarca. Havien de ser molt divertits, per això se’ls va fer uns braços movibles, amb la finalitat de què tothom qui no s’apartés quan venien rebia una bona bufetada.
Per la vigília de Sant Joan d’aquell mateix any es va dur a terme l’acte de presentació que va tenir lloc a la plaça de l’esglèsia. Els habitants del poble van poder conèixer els seus gegants; en Miquel un català ferreny, amb faixa i barretina, cintura i espatlles amples i per altra banda la Pepeta, la geganta amb dimensions similars a les del gegant, vestida de catalana: camisa blanca, faldilla estampada, un cosset negre i una grandalla al cap recollint-li els cabells. Els noms es deuen a l’alcalde del moment i la seva dona. Val a dir que es van decidir fruit d’una discussió entre l’Ajuntament i el Casal Parroquial.

Després de fer actes al poble i algunes sortides fora, com la I Trobada de gegants Internacional 1982, i el centenari del tren de Granollers, l’any 1984, la primera colla va deixar d’existir. Però 5 anys després se’n va formar una de nova la qual els va restaurar, ja que havien quedat una mica perjudicats després d’aquest període d’abandó. El fet destacable d’aquesta reconstrucció va ser el canvi de l’estructura, que va passar de fusta a ser d'alumini.

Així doncs, ben guapos i restaurats, l’any 1990 van reaparèixer, però aquest cop no anaven sols sinó que els acompanyaven a part de la Patufa, 8 capgrossos nous, 4 hortalisses: l’albergínia, el tomàquet, la castanya i un pebrot verd, per altra banda quatre personatges: un soldat, una parella d’avis i per últim en Flaco.
Ja amb uns quants anys d’història, i aportant cultura, gresca i xerinola al poble, es va decidir l’any 1997 batejar-los. Aquest bateig es va dur a terme durant els actes de la Festa Major i van ser apadrinats pels Xics de Granollers. Un any després, el cabell de la geganta havia quedat deteriorat, per això es va procedir a canviar-li la perruca.
En Miquel i la Pepeta, ja feia temps que voltaven junts així que els membres de la colla van decidir que s’havia de celebrar el seu casament i així va ser, a l’abril del 1999 van unir-se en matrimoni. Durant aquests anys tant els d’abans com els de després del casament, els gegants van participar a diferents actes, a trobades de pobles veïns, acompanyant les cavalcades dels reis, a la mitja marató de Granollers i per suposat també a la Festa Major del poble.

Malauradament l’any 2008, la colla que feia tant temps que estava amb ells es va deixar de sortir, doncs, cadascú va anar marxant per motius aliens, i els gegants van quedar tancats altre cop durant un llarg període. Però quina sort, perquè l'any 2011 una colla de joves amb ganes de gresca van formar una nova colla, l’actual Colla gegantera La Patufa, els van restaurar i els van portar fins l’any 2014, any en que en motiu del seu 40 aniversari se’ls fa una restauració integral que consta de diferents parts: americana nova pel gegant i cosset per la geganta a càrrec de Lucia Alonso, restauració a fons dels caps, desperfectes, polit de les peces fet per Arnau Guardi  i policromia feta al taller Gabins de torelló. Aquesta restauració va ser gràcies a un projecte de micromecenatge amb l'empresa Verkami en el que la gent del poble hi va fer donatius per poder reparar les figures.

A Partir del 2014 quan s’estrenen els nous gegants de Llinars, els hi agafen relleu i deixen de fer sortides fora de la Vila, i des d’aleshores els gegants Vells sols surten per festa major i en alguna sortida fora de Llinars si és quelcom rellevant o especial.

El 2019 en motiu dels seus 45 anys s’acaba la restauració que el 2014 es va començar en la que faltava acabar de renovar les faldilles dels dos gegants, arreglar la perruca de la geganta i canviar també la faixa i el davantal. El vestuari és realitza al taller Folk al Biaix i se'nn fa càrrec econòmicament la colla gegantera la Patufa, mentre que la perruca la restaura en seu creador Jaume de Perruques Tàpies i ens regala el treball.

Les seves actuacions:

Seguici de Festa Major
Excepcionalment a algunes sortides importants fora de la Vila.

 

El Gegant Boig

Any de construcció: 2015
Constructor: Arnau Codina
Propietari: Colla Gegantera La Patufa
Alçada: 3,10 m
Pes: 33 kg
Observacions: llença aigua per la boca

Aquest gegant és estrenat el dia 4 de setembre del 2015 abans del pregó de Festa Major, després d’un núvol de fum apareix en públic el gegant boig. Un gegant pensat per sortir només per la Festa Major i Carnestoltes, amb la intenció que es converteixi en un tret d’identificació d’aquesta festa, el seu vestuari conté blau i vermell colors de la festa.

Amb un caire molt grotesc és un gegant totalment diferent de l'habitual, llença aigua per la boca i amb les seves mans reparteix mastegots per tot arreu. A diferència dels gegants de protocol aquest està pensat per sortir a qualsevol hora del dia sense programació prèvia.

El gegant té un ritual per obrir i tancar la Festa Major, es tracta que el primer dia de festa abans del pregó llegeix uns versets a l’alcalde demanant que li atorgui la clau del poble per poder ser l’amo de la festa. Un cop se li fa entrega de la clau, la custodia durant tota la Festa Major fins que l’últim dia apareix al veredicte de la competició entre blaus i vermells amb la clau on dins hi porta els resultats, que els entrega als seus pregoners que acostumen a ser una parella de xanquers. Un cop llegit el veredicte el gegant boig ens recita uns versets de comiat i entrega la clau a l'alcalde.

Disposa de la seva música pròpia composada per Pol Ducable i pot ser ballada de dues maneres, o bé el ball de plaça on actua el gegant sol o el ball de cercavila en el qual hi participa tothom qui vulgui del públic, les coreografies han estat creades per la Colla Gegantera la Patufa.

L’any 2017 s’afegeix l’Esparriot com a fidel acompanyant seu, és un capgròs que seguint amb la línia estètica del gegant Boig ajuda a obrir pas al gegant, així com a ajudar-lo a fer tot allò que ell amb les seves mans no pot fer. Igual que el seu acompanyant l’Esparriot és obra d’Arnau Codina.

Les seves actuacions:

Dissabte de Carnestoltes amb la comparsa reial
Festa Major:
             Arribada del Gegant boig i seguici.
             Corremenuts i correboig.
             Veredicte.

 

Guirbert i Sança

  

Any de construcció: 2016
Construcció: Taller Drac Petit
Propietari: Ajuntament de Llinars del Vallès
Alçada: Guirbert 1,80 m i Sança 2,20 m

Els gegantons de la Vila

El  mes de setembre de 2016 Llinars del Vallès va estrenar dos gegantons amb temàtica ibera en relació al poblat iber que hi va haver a la serralada del Montnegre i el corredor al territori de Llinars del Vallès.

L’estrena d’aquests gegantons va fer que els nens i nenes de la colla sentin que tenen una tasca més a la colla i una responsabilitat. A més a més es comencen a familiaritzar en el simbolisme de portar una figura d’imatgeria que representa el seu poble.

Els dos gegantons van ser construïts pel constructor terrassenc Jordi Grau al seu taller Drac Petit i els accessoris són representatius dels ibers amb un toc infantil. El vestuari va ser creat per la modista de Mataró, Gemma Malé.

Es van deixar veure per primer cop a la seva inauguració durant la Festa Major 2016 de Llinars que va ser del 7 a l’11 de setembre. Posteriorment també van sortir a la X Fira del Món geganter 2016 de Llinars del Vallès els dies 17 i 18 de setembre.

Són d’alçades diferents perquè puguin ser portats per nens i nenes de la colla d'edats compreses entre els 4 i els 14 anys.

Tenen també el seu propi ball amb coreografia d’Arnau Guardi i David Auladell, amb música del vilamajorí Xavi Tella i que anomena aquest aquest ball amb el nom de “Rumba per unes faldilles”.

Les seves actuacions:

Intercanvis i sortides arreu del territori.
Trobada gegantera de Llinars la primera quinzena de Maig.
Festa Major.

 

Capgrossos

L’avi Martí i l’àvia Maria

Any de construcció: 1990
Constructor: Desconegut
Propietat: Colla gegantera la patufa
Vestuari i accessoris: l’avi porta una camisa de quadres vermella i negre, faixa negra i bastó. L’àvia un vestit de flors i un cabàs.
Restauracions: Àvia: Taller Sarandaca 2013 i Jordi Grau 2017. Avi: Taller Gabins 2012 i Jordi Grau 2015. 

La “Gitana”

Any de construcció: 1974
Constructor: artesania Mirete
Propietat: Colla Gegantera la Patufa
Vestuari i accessoris: camisa blava, faldilla florejada amb tons blaus i blancs, mocador al coll, pits i cul destacats i escombra
Restauracions: anys 80 Quim Camps, rèplica en fibra de vidre. 2018 Aitor Calleja recuperació vestuari, i nova policromia a l’oli.

Tomàquet, Pebrot, Castanya i Albergínia

Any de construcció: 1990
Constructor: Castanya al Taller Sarandaca, els altres és desconegut.
Propietat: Ajuntament de Llinars del Vallès.
Vestuari i accessoris: Monos de color verd amb complements marrons
Restauracions: Arnau Guardi i Taller Gabins any 2013. Arnau Guardi i Arnau Codina any 2016

El dia 3 de maig de 2015 es va celebrar el seu 25è aniversari.

Stand Laurel
Any de construcció: 1990
Constructor: Taller Sarandaca
Propietat: Colla Gegantera La Patufa
Vestuari i accessoris: camisa de ratlles gris i negre

Grouxo Marx

Any de construcció: desconegut
Constructor: El Ingenio
Propietat: Casal Parroquial
Vestuari i accessoris: túnica negre, llença aigua per el puro
Restauració Sarandaca 2013

“Birres”

Any de construcció: 1990
Constructor: Desconegut
Propietat: Colla gegantera La Patufa
Vestuari i accessoris: samarreta blava i vermella
Restauració: Arnau Guardi 2015

Rovelló explorador

Any de construcció: 2015
Constructor: Arnau Codina
Propietat: Ajuntament de Llinars del Vallès
Vestuari i accessoris: granota marró amb passamaneria verda.
Aquest capgròs es va estrenar en motiu dels 25 anys dels capgrossos de protocol, i la seva funció és d’acompanyant dels gegants Rimbau i Sibil·la. El nom va ser triat pels alumnes de P5 i 1r de l’escola Damià Mateu.

Esparriot

Any de construcció: 2017
Constructor: Arnau Codina
Propietat: Colla Gegantera La Patufa de Llinars
Vestuari i accessoris: amb colors blaus i vermells de la festa major, pantaó i brusa amb detalls festius i picarols. Porta a la mà un pal amb cintes de colors blaves i vermelles.
Aquest capgròs es va estrenar el Carnestoltes 2017 com a figura que acompanya el gegant boig en els moments que li ve de gust sortir. Un capgròs alegre i desmenjat que porta alegria sempre que surt.

Senyor Galet i Senyora Neula

Any de construcció: 2019
Constructor: Arnau Guardi
Presentació: 23a Fira dels Torrons, amb l'espectacle "La Capsa del Padrí"

 

Figures

La Patufa

 

Any de construcció: entre 1974
Construcció: membres del Casal Parroquial de Llinars (original). Imatgeria Festiva Guardi (Rèplica)
Propietari: Ajuntament de Llinars del Vallès
Punts d’aigua: 2
Dimensions aproximades: 8 m de llargada x 2,30 d’alçada i 1,90 d’amplada

La Patufa representa un drac d’aigua femení.

En el seu origen es portava entre dos persones, llançava aigua sols per la boca i pols de talc per la cua, tenia unes ales que s'obrien i es tancaven i els ulls s'il·luminaven. Estava feta amb una estructura de fusta i tela de quadrats blancs i blaus, més endavant lila amb tops grocs.

Més endavant, allà el 1990-1995, rep una restauració amb un canvi d'imatge, el cap és fa nou mes fi i femení, s'instal·la un sistema de rodes traccionades  per una bicicleta al seu interior, és a dir deixa de ser portada per dos portadors a les espatlles. El cos es recobreix d'espuma de poliuretà i deixa de tenir ales. Aquest cop els colors són verd al cos i rosa al cap. També deixa d'escopir pols de talc per la cua i sols llença aigua per 10 punts diferents de tot el cos.

Per motius desconeguts la Patufa queda en desús fins que l’any 2011 un grup de joves decideixen formar una nova entitat per ressuscitar la Patufa i la tradició gegantera a Llinars, així doncs treballen tot l'estiu per deixar-la com nova però sense canviar-li l'aspecte. Aquella mateixa Festa Major és va presentar, durant el pregó del Casal Parroquial, la Patufa restaurada i la Colla Gegantera La Patufa

L'any 2018 i després de dos anys amb una activitat molt poc concorreguda a causa del seu estat de conservació és decideix fer una rèplica d’aquest drac en fibra de vidre, que sigui més fàcil de portar i que pugui ser desmuntada per al transport. És així com el 2019 i de la mà del taller Imatgeria Festiva Guardi, és construeix aquesta rèplica i el 22 d'abril del mateix 2019 és presentada de nou en societat.

Les seves actuacions:

Actualment la Patufa fa acte de presència a la diada de Sant Jordi i durant la Festa Major participa al Seguici i al Corremenuts.

 

Isard

Any de construcció: 2016
Constructor: Arnau Guardi
Propietari: Colla Gegantera La Patufa

Aquesta figura va ser estrenada l’any 2016 a la trobada gegantera en motiu dels 5 anys de la colla Gegantera La Patufa. En mig del cercavila a la plaça de Santa Maria de Llinars i davant de l’escultura de Frederic Marès la colla va fer aparèixer per primera vegada la bèstia de protocol de Llinars.

El cap de colla de Llinars, Arnau Guardi, després de crear un projecte d’una figura per a la imatgeria festiva de Llinars va estar mesos endinsat en la construcció de l’Isard de Llinars i va decidir que faria aquest regal personal al poble de Llinars.

Aquesta figura té el seu propi ball, coreografiat pel mateix constructor Arnau Guardi i composat pel músic local Mateu Aregay. A més a més, al ser una bèstia de protocol el vestuari dels portadors és propi dels colors de la figura i per tant diferent al de la resta de portadors de la colla, així la figura forma la seva pròpia comparsa per a sortir com a figura protocol·lària del poble de Llinars.

Les seves actuacions:

Trobada gegantera on obre l’acte amb el seu ball per donar la benvinguda als convidats.
Festa major:
                        Seguici
                        Anada a ofici
                        Toc a plegar

També fa algunes sortides si és convidat fora de la població, i si es fa algun acte especial al poble s'ofereix el seu ball.

 

La Mulassa

  

Any de construcció: 2018
Constructor: Imatgeria festiva guardi
Propietari: Colla Gegantera La Patufa

La Mulassa és un animal típic dels seguicis populars catalans, a finals del 2016 la colla gegantera la Patufa es proposa tenir aquest nou element per tal de dotar el seguici festiu d’una bèstia més. Aquesta figura dona joc a tenir una personalitat esbojarrada i irreverent. La Mulassa també llança foc quan la situació ho requereix.

A partir d’uns motlles de Gerard Fort el taller imatgeria Festiva Guardi va donar forma i vida ala Mulassa de Llinars que vas ser vestida al taller folk al biaix de BCN i amb Guarnicions de Jose Baste de Castellar del Vallès.

L’element va ser estrenat el 22 d’abril del 2018 amb la companyia de la mulassa de Castellbisbal que actua com a pardina, el tritó de Sant Celoni i l’Isard de Llinars.

Disposa de ball propi amb músics de Jaume Aguza i coreografia d’Arnau Guardi.

Les seves actuacions:

Sortides i intercanvis a altres poblacions.
Trobada de bestiari bianual de Llinars.
Festa Major:
                        Seguici
                        Correboig
                        Toc a plegar
 

Corb Borni 

               

Any de construcció: 1998
Constructor: Ramón Aumedes (Taller Sarandaca)
Propietari: Ajuntament de Llinars i Grup la Piula Diables.
Mesures: 310 cm, amplada: 213 cm, alçada: 230 cm 
Punts de foc: 10

EL Corb Borni va ser estrenat la festa major del 1998 nascut de l’afany de la colla de Diables de dotar a Llinars d’una bèstia de foc. El dia de la seva estrena el seu nom era el Corb de Llinars, però en fer la seva primera dansa un dels dos llums que li il·luminaven els ulls es va fondre i tothom el va anomenar “Borni” des d’aquell dia li va quedar el nom que coneixem actualment Corb Borni.

Es va escollir el corb com a bèstia de foc perquè surt a l’escut de Llinars i el dia de la seva estrena es va repartir un pergamí on hi deia:

Jo, sóc el corb l’esperit del baró de corbera, senyor de la guerra he nascut entre les tenebres sorgint del foc i bé de la terra, negre com la mateixa nit que em creà.

El Borni disposa de ball propi amb música del llinassenc Mateu Aregay.

El moment més destacat del Borni i que s’omple de gom a gom son les seves dues actuacions al inici i final de la festa major on ofereix 3 balls.

Les seves actuacions:

Trobada de Bestiari bianual de Llinars on n’esdevé l’amfitrió.
Sortides i intercanvis a altres poblacions.
Festa Major:
            Seguici
            El primer dia de festa major després del pregó i l’últim desprès del correfoc i abans del castell de focs.

 

Mini Bornis

  

Any de construcció: 2018
Constructor: Arnau Guardi (Imatgeria Festiva Guardi)
Propietari: Grup la Piula Diables.
Punts de foc: 2

L’any 2018 i en motiu dels 20 anys del corb Borni és decideix ampliar la família i crear dos petits bornis a imatge i semblança del pare, per tal de que els membres de la colla infantil dels diables els puguin fer ballar.

Les dues figures són iguals però presenten una diferencia en el color dels ulls un els te blaus i l’altre vermells fent així referència a la competició de la Festa Major.

Actualment encara no disposen de ball propi però el mestre Jaume Cuartero està treballant en la seva composició.