Llinars torna a congelar els impostos que afecten a famílies, autònoms i pimes

Llinars del Vallès ha celebrat aquest dijous un ple extraordinari en què el principal punt ha estat la modificació de les ordenances fiscals per a l’any 2024. Destaca la congelació, un any més, dels impostos que afecten famílies, autònoms i petites i mitjanes empreses.

Un d’ells és l’Impost de Béns Immobles per als ciutadans, l’IBI. El regidor d’Hisenda, Josep Aixandri, ha destacat que, d’aquesta manera, els ciutadans de Llinars pagaran el mateix que pagaven el 2022 i, de fet, menys del que van pagar el 2012. D’altra banda, s’apujarà un 4,17% l’IBI a les oficines, industries i comerços que tenen un valor cadastral superior als 200.000 euros.

També s’incrementarà un 3,18% l’Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE) a totes les empreses que facturin més d’un milió d’euros anuals.

Quant a les taxes, Aixandri ha detallat com diversos conceptes s’adeqüen a l’increment de costos i amb previsió de diverses millores als serveis. La taxa per a la prestació de la gestió de residus municipals augmentarà un 10% de mitjana, cosa que permetrà arribar a cobrir el 87% del cost del servei. Pel que fa als rebuts, els de pisos i habitatges entre mitgeres augmentaran 18 euros l’any, mentre que els d’habitatges aïllats ho faran 24 euros l’any. Cal recordar que l’any 2025 la llei obligarà a cobrir el 100% del cost del servei amb aquesta taxa.

Alhora, més ciutadans podran optar a bonificacions: s’incrementarà un 34% (de 8.000 a 10.756 euros) el llindar mínim perquè les famílies amb menys ingressos puguin accedir a la bonificació del 20%, i s’apujarà un 27% (de 13.500 a 17.210 euros) el rati perquè les famílies nombroses o monoparentals puguin accedir a la bonificació del 30%.

La taxa que també s’ha d’actualitzar és la del subministrament d’aigua. En concret, es proposa un 10% de mitjana, una xifra per sota dels augments de costos previstos (gràcies, en part, al fet que Llinars té pous propis). Aigües Ter Llobregat, l’ens que subministra part de l’aigua potable del municipi, proposa un encariment del 30% degut a l’ús creixent, per la sequera, de l’aigua potable de les dessaladores.

En el cas de Llinars, però, aquest augment també permetrà modernitzar els comptadors per dispositius intel·ligents i per continuar invertint en la renovació de la xarxa.

L’últim concepte que augmenta és la taxa de clavegueram, que també s’incrementarà un 10% per poder fer front a l’increment de costos que preveiem i per poder fer diverses millores a les instal·lacions.

L’opinió dels grups

El punt de regulació de les ordenances ha comptat amb els vots a favor d’ERC, PSC, SUMEM, Fer Poble i Junts, i l’abstenció del MALL.

L’alcalde de Llinars, Martí Pujol, ha avisat que “el marc pressupostari és el que és” i ha alertat de la situació que viuen les administracions locals en moments com els actuals: “El nostre marc pressupostari és territorial, sobre la finca. Un exemple: si el metre quadrat d’asfaltat d’un carrer valia 20 i ara costa 35, com que l’IBI està carregat sobre la finca continua tenint el mateix valor, però l’asfaltatge costa un 20 o un 35% més”. En aquest sentit, ha explicat que “hi ha una disfunció entre com cobrem els impostos i la inflació, perquè cap dels impostos que cobrem hi va referenciat, com seria l’IVA”. Pujol ha celebrat el poc deute del consistori, i més veient l’augment dels interessos. “El marc que tenim és el que tenim. I hem de seguir actuant com hem fet fins ara: gestionar bé i fer inversions que ens disminueixin la despesa corrent, com calderes de biomassa o posar plaques fotovoltaiques per reduir la despesa corrent en llum”.

Per part del PSC, Joan Ramon ha defensat la intenció que “els impostos siguin el més justos possibles” i ha justificat la congelació d’impostos i taxes per combatre les dificultats que es viu per afrontar el cost de la vida: “Allò que l’Ajuntament pugui fer, i mentre ho pugui fer, per apaivagar en part o no agreujar problemes de la ciutadania, especialment els de menys recursos, hi serem”. I ha explicat que els conceptes que s’han augmentat, s’ha fet de forma progressiva i per aquells que més tenen i les grans empreses. Pel que fa a les taxes, Ramon ha emfatitzat la congelació de la gran majoria i l’esforç per “apujar el mínim possible” les que s’han adequat. I ha alertat del “problema gravíssim” que creu que pateixen els organismes locals: “Les administracions que fan lleis generen nous serveis i drets. Està molt bé, però els hi toca aplicar-los a les administracions locals i no venen dotades”.

Per part de SUMEM, Gerard Coderch ha celebrat la congelació de diversos impostos tenint en compte el context que es viu avui en dia: “Els ciutadans estem en un sistema en què ens ho han incrementat tot i això fa que cada cop tinguem un poder adquisitiu menor”. Coderch també ha parlat dels conceptes que s’han incrementat: “Segurament, l’aigua l’estem apujant per sota del que es recomana, i els residus probablement tornaran a pujar perquè no cobrim el 100% del cost”. També ha fet una petició: “Volem demanar als tècnics de l’Ajuntament, que s'han reinventat per la Covid i han hagut de ser mol imaginatius, que busquin fórmules perquè aquests impostos que estan a l’alça repercuteixin menys al ciutadà. No només pel consum, que això amb l’aigua ja passa i sembla que amb les taxes de residus acabarà passant, però que es busqui una altra fórmula”. També ha demanat que les bonificacions existents es donin a conèixer pel màxim de ciutadania possible.

Arnau Riera, de Fer Poble, ha explicat per què han votat a favor del punt: “Com a nous, ens sorprèn que totes les ordenances s’aprovin juntes, però hem descobert que és així a tot arreu. Els canvis ens agraden, van en la línia de la progressivitat. L’increment de les taxes de residus i aigua, tot i que pot ser impopular, creiem que és necessari”. Tot i això, ha explicat alguns dels canvis que farien: “Una de els coses que demanàvem era la bonificació per la instal·lació d’energies renovables. Creiem que hi ha mecanismes per buscar l’incentiu d’instal·lar energies renovables, com per exemple subvencionar en funció de la potència instal·lada”. També ha demanat “algun recàrrec per habitatges buits” i que no estiguin a disposició de llogar. Finalment, ha avisat de l’augment del percentatge que suposa la despesa corrent respecte els ingressos corrents: “Hi haurà un moment en què els Ajuntaments no tindran autonomia local. L’Estat ens esta jugant una mala passada i serem gestories i no farem política”.

Per la seva banda, Fidela Frutos, del MALL, ha demanat poder debatre abans sobre impostos i taxes. També ha celebrat que cada any augmenti la cobertura de la taxa de gestió de residus “perquè es esforç que estem fets tots plegats”, però ha demanat que ara es treballi per aconseguir reduir la generació de residus que hi ha al municipi. Frutos també ha posat sobre la taula ampliar les bonificacions, com la de les persones que tracten l’orgànica a casa o les de famílies nombroses, i ha demanat que se n’apliquin també a els qui instal·lin plaques fotovoltaiques.

El representant de Junts, Jaume Majoral, ha declarat que “entenem que les taxes s’ajusten a la lògica que requereix el moment, amb algunes congelades i d’altres amb un augment que hi ha de ser”. S’ha mostrat preocupat pel que s’acaba pagant per l’aigua, “perquè tal i com ha dit el regidor Aixandri, al final ens tocarà acabar pagant força més per cobrir el cost real”. També ha recordat que, tot i els augments en la taxa de gestió de residus, en altres municipis les xifres encara són més altes que a Llinars.