Entrevista: "El Club Bàsquet Llinars és com ser a casa"

La història del bàsquet femení a Llinars és la història de moltes dones, com la Concepció Grau, jugadora pionera del primer equip del Club Bàsquet Llinars, i l’Ariadna Puig, actual jugadora i entrenadora del club.

-Concepció, com vas començar a jugar bàsquet?

-Doncs gràcies a la Rosa Túria, directora de l’escola, perquè quan en Pere Costa va demanar-li permís per entrenar l’equip de nois, ella va accedir-hi si també es feia un equip de noies. Teníem uns 12 anys i entrenàvem a les 8 del matí, amb unes gelades... els caps de setmana competíem a la OAR i ens venia a veure molta gent.

-Què té d’especial el bàsquet perquè hi juguessis tants anys?

-En Pere Costa va aconseguir que tots els que formàvem part del CBLL ens estiméssim el bàsquet, i les noies de l’equip ens aveníem molt. Tot era molt precari... les pistes de ciment, samarretes amb els números cosits a mà per nosaltres... però a mi m’encantava! A més, jo treballava al camp, tenia una bona complexió física, i vaig arribar a jugar amb la selecció de Barcelona, que competia contra seleccions de tot l’estat.

-Has mantingut vincle amb el bàsquet al llarg dels anys?

-El bàsquet és el meu esport i vaig jugar fins els 22 anys. Després, sempre n’he estat seguidora. Primer, dels meus fills a Alella, i ara no em perdo els partits del meu net. Quan el vaig a veure em poso nerviosa, m’esvero, l’animo, el corregeixo... vaja, el que he fet sempre!

-I tu, Ariadna, per què jugues a bàsquet?

-Quan era petita, els meus pares volien que fes un esport d’equip, i el que més em va agradar va ser el bàsquet, així que jugo des dels 8 anys i ara que en tinc 16, estic al júnior. També ajudo al sènior A, i m’encanta! Em motiva a esforçar-me més perquè em tornin a convocar.

-A part de jugar, també fas d’entrenadora.

-Si, ara sóc la segona entrenadora del premini vermell, i és molt divertit i una molt bona experiència pel vincle que crees amb els nens. El que més m’agrada és veure l’evolució dels jugadors, i com aprenen nens que abans no sabien ni botar.

-Tens intenció de seguir vinculada al club en el futur?

-I tant, espero arribar al sènior i seguir fent d’entrenadora. M’agrada molt l’ambient familiar i que la gent del poble omple sempre la grada, sobretot als partits dels sèniors. Per mi el CBLL és com ser a casa meva!