Castellvell

Antigament anomenat també Castell del Far, fou aixecat sobre possibles runes ibèriques i romanes, cap al segle IX o X a l'est del Coll de can Bordoi, a 401 metres d'altitud.

El Castell del Far, esmentat el 1023, consta com a propietat del magnat comtal Gombau de Bessora des del 1041. Li devia ser enfeudat pels comtes de Barcelona, dels quals Gombau era com un primer ministre i al qual afavorien amb l'enfeudament d'altres dominis. Mort Gombau al voltant del 1050 el castell devia retornar al domini comtal i fou enfeudat als vescomtes de Barcelona, que se'n digueren senyors entre 1070 i 1111.

La filiació dels senyors els segles X i XI, quan es construïren les primitives esglésies de Llinars, el Coll, el Far, Collsabadell i Sanata, és obscurs, però s'aclareix al segle XII quan el castell acaba per pertànyer a un primer llinatge conegut, els Desfar, que tingueren males relacions amb l'Església.

En aquells segles les batalles entre nobles i eclesiàstics foren freqüents i l'objecte de disputa eren les masies, terres i rendes de la pagesia.

El bisbe de Barcelona i els canonges de la Seu, amenaçaren amb l'excomunió i feren tot el possible per separar les parròquies del control dels senyors del Castell Vell.

A principis del segle XII, les esglésies de Llinars, Collsabadell i Sanata, foren transferides a la seu de Barcelona. Els Desfar s'hi resistiren, però a la fi hagueren de cedir, retenint mentrestant l'església de Sant Andreu del Far, que sembla ser fundació seva personal, però a finals del segle XII hi hagueren de renunciar.

Al Castell Vell es feren reformes i ampliacions cap al segle XII, s'aixecà la torre principal de la fortalesa, de planta rectangular.

El senyor del castell, Riambau Desfar, va casar la seva pubilla amb Romeu de Corbera, membre d'un llinatge ric i prestigiós. És així com la baronia de Llinars va passar al patrimoni dels Corbera.

La família Corbera posseí i habità aquest castell edificant una capella cap al 1336 dedicada a Santa Maria.

El castell, com a conseqüència d'un terratrèmol (24 de maig de 1448) es va enfondrar assolant també diversos indrets de Catalunya i aleshores els Corbera traslladaren la seva residència a una casa del poble, erigida entorn de l'antiga església de Santa Maria de Llinars, que esdevingué el centre administratiu de la baronia.

Aquest castell té un especial interès perquè sembla que es tracta d'un castell dels càtars, a partir de l'anàlisi de diversos elements arquitectònics i troballes arqueològiques. En fer excavacions, aparegué així mateix tota l'antiga estructura envoltada de fossats, que ara es troba al descobert, consolidada i visible.

En les runes i especialment als fossats aparegué tot el material que tenia el castell al moment de la seva destrucció pel terratrèmol i en especial, una gran quantitat de ceràmica dels segles XIII - XV, alguna d'ella amb l'escut dels Corbera.

Darrera actualització: 01.09.2014 | 13:45